Archive for de març 2014
Dissabte 22 de març.
Doncs res, espero que tothom estigui bé i si teniu algun problema relacionat amb aquest tema podeu deixar un comentari.
Per últim vull desitjar molta sort als meus companys del grup Tekno-Altafulla que demà participen a la gran final espanyola de la FLL (first lego league) que es celebrarà a Barcelona. La FLL és un concurs de robòtica en la qual cada equip ha de muntar un robot i la seva finalitat és complir una sèrie de missions del repte que tenen, que aquest any és la fúria de la natura. Espero haver explicat bé de que tracta perquè realment no tinc massa idea del que han de fer.
Dimarts 18 de març.
Gairebé que ja puc dir bona nit a tothom, des del dimarts passat que no he escrit res, bàsicament ha sigut per falta de temps i falta de coses que pogués explicar-vos.
Tot segueix igual, res ha canviat, bé si, ahir no em vaig poder prendre la medicació i avui he estat amb un mal humor increïble i una mica de desordre emocional però res important. A us explicaré més o menys el que he fet aquesta setmana.
Tot segueix igual, res ha canviat, bé si, ahir no em vaig poder prendre la medicació i avui he estat amb un mal humor increïble i una mica de desordre emocional però res important. A us explicaré més o menys el que he fet aquesta setmana.
El dimecres no me'n recordo de que vaig fer, el dijous estudiar per un examen de física que tenia el divendres, crec que em va anar bastant bé aquest examen, el divendres vaig fer l'examen i el de cada divendres, matemàtiques i després coral, aquell dia també tenia ball de bastons però com que no em trobava gens bé pel refredat vaig decidir no anar-hi. El dissabte vaig anar de fer de monitora de ball de bastons, aquest any a mi i les meves amigues ens ha tocat fer de monitores dels més petits perquè ara només eren dos i clar... Al migdia més o menys les 12 vaig anar a la hípica amb una amiga, vaig dinar amb ella i vam passar la tarda juntes, aquell mateix dia a la nit vam anar a sopar uns quants de la classe a un restaurant que hi ha a Torredembarra molt bo i després a la platja. El diumenge al matí vaig anar amb els meus pares i les meves gosses fins la platja d'Altafulla a uns 6 km de casa caminant, vam estar allà fins a l'hora de dinar, per la tarda va vindre el meu germà amb la meva neboda.
El dilluns, a les tres primeres hores no vaig anar a classe perquè no em trobava bé i estava molt cansada, per la tarda com un dia normal i avui dimarts, doncs res, he anat a classe com sempre i ara deuria d'estar estudiant anglès perquè demà tinc examen, però és que les passives són tan avorrides...
I res, això és el que he estat fent aquests dies.
Us recordeu del noi aquell del qual us vaig parlar fa uns dies no? Li vaig dir de parlar un dia per ''aclarar'' que passa però encara hem de decidir el dia, però com que he estat una mica malalta i preferia no fer-ho en aquest estat, no fos cas que li encomanés...
Dimarts 11 de març.
Buf encara no és de nit... que lent que passa a vegades el temps.
Com haureu vist escric un dia si un dia no, però ha coincidit amb que avui tenia visita al metge, així que us explicaré que tal el dia.
Avui no he anat a classe perquè m'he llevat súper suada amb tremolor, com si hagués tingut febre, crec que he tingut un malson i he hagut d'anar al cap del poble, m'han dit que és un procés víric, que en uns dies ja estaré millor i per la tarda he tingut visita amb el neuròleg que em porta aquest tema. He millorat bastant respecte les altres vegades que he anat, suposadament ja no tenia atacs d'ansietat però el TOC i la depressió (bastant més lleu) segueixen allí per això m'ha dit que he de seguir prenent els antidepressius per a no tornar a recaure. El metge s'ha enfadat amb mi una mica perquè diu que no puc tindre un pes tan baix però jo crec que estic bé, peso 55,200 kg, la meva alçada és d'1,68 m i l'index de massa corporal el tinc a 19.2.
Jo estava molt feliç pensant que ja estava a punt de passar tot, quan he arribat a casa he tingut una discussió molt forta amb el meu pare i per culpa d'això m'ha donat un atac d'ansietat molt més fort del que m'havia donat mai de la tensió acumulada m'he fet diversos talls al braç però sense importància, ni tan sols m'han fet mal, només han sigut per ''repartir'' una mica el dolor i poder calmar-me.
La meva mare s'ha enfadat i ha decidit que em portarà a un psicòleg vulgui o no vulgui jo, he hagut d'assentir, ja que un dia d'aquests li anava a demanar que m'hi portés igualment, perquè en tots els vostres comentaris em diuen que és millor que hi vagi que em sentiré molt millor amb mi mateixa i us he fet cas, aniré al psicòleg.
Per acabar només vull dir que moltes gràcies a tots i totes que m'esteu ajudant i espero que aquest bloc pugi servir d'ajuda a altres persones en aquesta situació, animeu-vos i expliqueu-me el vostre problema en un comentari, els llegeixo tots i cada un i també els contesto, intento sempre donar els millors consells però no sempre puc donar-los.
Diumenge 9 març.
Diumenge per la tarda i encara he de fer els deures de matemàtiques i de física però I can!
Com ja vaig dir a l'entrada anterior aquest cap de setmana era carnaval al meu poble. I ho vaig fer, em vaig obrir a 3 amigues que es van quedar a casa meva i em van entendre perfectament, a elles els passa gairebé el mateix a vegades, vam pensar que a part dels nostres problemes estem molt estressades amb l' institut.
El que venia a explicar-vos era que he seguit els vostres consells i m'han anat bé, suposo, el primer va ser obrir-me a les amigues i el segon va ser sortir de festa i oblidar-me de tot, la meva única preocupació era no caure del tacons que portava o no matar-me mentre saltava per mig de la pista. La nit va ser increïble! Vaig començar a parlar amb un amic en comú de les amigues, que va a dos cursos més que nosaltres amb el qual mai havia parlat i realment em va ajudar molt, semblarà mentida però si, va anar al noi que m'agrada i li va dir el que jo sentia, ell li va dir que jo també li agrado una mica i ell va proposar que parléssim a veure que passava però ell és massa tímid i deia que no podia parlar perquè li feia massa vergonya.
Ara que us he explicat una mica el que va passar, us vinc a demanar ajuda. Vosaltres intentaríeu parlar amb el noi encara que a ell li costi, és a dir donar vosaltres el primer pas o passar d'ell i si vol parlar amb mi per ''intentar'' a veure com sortiria que vingui ell a buscar-me a mi?
Ho he parlat amb gent i alguns em diuen que vagi darrere i altres que passi d'ell que hi han molts més nois al món.
Com ja vaig dir a l'entrada anterior aquest cap de setmana era carnaval al meu poble. I ho vaig fer, em vaig obrir a 3 amigues que es van quedar a casa meva i em van entendre perfectament, a elles els passa gairebé el mateix a vegades, vam pensar que a part dels nostres problemes estem molt estressades amb l' institut.
El que venia a explicar-vos era que he seguit els vostres consells i m'han anat bé, suposo, el primer va ser obrir-me a les amigues i el segon va ser sortir de festa i oblidar-me de tot, la meva única preocupació era no caure del tacons que portava o no matar-me mentre saltava per mig de la pista. La nit va ser increïble! Vaig començar a parlar amb un amic en comú de les amigues, que va a dos cursos més que nosaltres amb el qual mai havia parlat i realment em va ajudar molt, semblarà mentida però si, va anar al noi que m'agrada i li va dir el que jo sentia, ell li va dir que jo també li agrado una mica i ell va proposar que parléssim a veure que passava però ell és massa tímid i deia que no podia parlar perquè li feia massa vergonya.
Ara que us he explicat una mica el que va passar, us vinc a demanar ajuda. Vosaltres intentaríeu parlar amb el noi encara que a ell li costi, és a dir donar vosaltres el primer pas o passar d'ell i si vol parlar amb mi per ''intentar'' a veure com sortiria que vingui ell a buscar-me a mi?
Ho he parlat amb gent i alguns em diuen que vagi darrere i altres que passi d'ell que hi han molts més nois al món.
Com m'ho van detectar?
Per fi divendres, avui em lliuro de les classes particulars de mates i de coral, perquè més tard marxo d'excursió. I demà carnaval al meu poble!!
En l'entrada anterior us vaig explicar el motiu per el que vaig crear quest bloc, en aquesta entrada us explicaré com m'ho van detectar.
~Des de mitjans d'estiu em trobava molt cansada, sense ganes de fer res, l'única cosa que volia fer era entrenar i entrenar (sóc nadadora) i era l'únic que feia a part d'estudiar i quedar algun dia amb el meu grup d'amics. La meva mare em va portar al metge, em van fer una analítica, però tot va sortir perfecte.
A principis de desembre em vaig començar a marejar i no podia respirar molt als matins, quan m'aixecava. Vaig anar al metge em van fer unes proves però tot era correcte, els fets es van tornar a repetir i vaig tornar a anar al metge, em van receptar unes pastilles les quals eren antidepressius em van dir que si en tres setmanes no estava millor tornes a anar-hi. Com que no ho estava ma mare va decidir portar-me al neuròleg després d'estar una estona parlant, vam arribar a la conclusió de que tenia depressió, TOC de perfecció i crisis d'ansietat, tot per un desordre emocional, per els quals m'estic medicant tres cop al dia i sembla que la cosa comença a millorar.
A part d'aquests problemes també tinc molts complexes amb el meu cos, em veig lletja i gorda, per això només volia entrenar i entrenar. M'ha recomanat anar a un psicòleg i parlar, però jo no tinc moltes ganes d'anar-hi i no volen obligar-me a fer res del que no vulgui. ~
Animo a qualsevol noia que es senti així que vagi al metge i que ho par-li amb els seus pares.
En l'entrada anterior us vaig explicar el motiu per el que vaig crear quest bloc, en aquesta entrada us explicaré com m'ho van detectar.
~Des de mitjans d'estiu em trobava molt cansada, sense ganes de fer res, l'única cosa que volia fer era entrenar i entrenar (sóc nadadora) i era l'únic que feia a part d'estudiar i quedar algun dia amb el meu grup d'amics. La meva mare em va portar al metge, em van fer una analítica, però tot va sortir perfecte.
A principis de desembre em vaig començar a marejar i no podia respirar molt als matins, quan m'aixecava. Vaig anar al metge em van fer unes proves però tot era correcte, els fets es van tornar a repetir i vaig tornar a anar al metge, em van receptar unes pastilles les quals eren antidepressius em van dir que si en tres setmanes no estava millor tornes a anar-hi. Com que no ho estava ma mare va decidir portar-me al neuròleg després d'estar una estona parlant, vam arribar a la conclusió de que tenia depressió, TOC de perfecció i crisis d'ansietat, tot per un desordre emocional, per els quals m'estic medicant tres cop al dia i sembla que la cosa comença a millorar.
A part d'aquests problemes també tinc molts complexes amb el meu cos, em veig lletja i gorda, per això només volia entrenar i entrenar. M'ha recomanat anar a un psicòleg i parlar, però jo no tinc moltes ganes d'anar-hi i no volen obligar-me a fer res del que no vulgui. ~
Animo a qualsevol noia que es senti així que vagi al metge i que ho par-li amb els seus pares.
Em presento.
*Per començar vull dir-vos que aquest el blog el faig com si fos una espècie de diari. Tot el que escrigui aquí és real. L'únic és que no posaré el meu nom ni el de cap dels personatges dels quals escrigui.*
Doncs ara ja si:
Sóc una noia de 16 anys, visc a un poble de Tarragona,la meva autoestima està en nombres negatius, rondant pel -15 més o menys, la meva felicitat depen del dia però de mitja un 5. He tret aquesta idea d'escriure un blog explicant el que em passa de la sèrie Awkward, per això el meu títol i nom és així, potser si més endavant agafo confiança amb mi mateixa i amb el món revelo el meu nom o alguna imatge meva. També l'escric perquè deu fer més o menys un mes em van diagnosticar depressió, TOC de perfecció (per a qui no ho sàpiga, trastorn obsessiu compulsiu de la perfecció, si, necessito que tot el que faig sigui perfecte, però com no és així...) i crisis d'ansietat per l'estrès que em produeix el món.I també perquè acumulo tots els problemes que tinc i no els explico a ningú, les meves amigues només saben una quarta part de tot el que sento i un amic em va animar a que escrigués un diari, però em semblava poc ''segur'' (ja, aquest bloc el pot llegir tothom i encara ho és menys) però com que els dos som fans d'aquesta sèrie vaig decidir fer el mateix que la protagonista i així potser alguna noia que estigui llegint aquest bloc i es troba en aquestes condicions o semblants a les meves els pot servir d'ajuda.
Doncs ara ja si:
Sóc una noia de 16 anys, visc a un poble de Tarragona,la meva autoestima està en nombres negatius, rondant pel -15 més o menys, la meva felicitat depen del dia però de mitja un 5. He tret aquesta idea d'escriure un blog explicant el que em passa de la sèrie Awkward, per això el meu títol i nom és així, potser si més endavant agafo confiança amb mi mateixa i amb el món revelo el meu nom o alguna imatge meva. També l'escric perquè deu fer més o menys un mes em van diagnosticar depressió, TOC de perfecció (per a qui no ho sàpiga, trastorn obsessiu compulsiu de la perfecció, si, necessito que tot el que faig sigui perfecte, però com no és així...) i crisis d'ansietat per l'estrès que em produeix el món.I també perquè acumulo tots els problemes que tinc i no els explico a ningú, les meves amigues només saben una quarta part de tot el que sento i un amic em va animar a que escrigués un diari, però em semblava poc ''segur'' (ja, aquest bloc el pot llegir tothom i encara ho és menys) però com que els dos som fans d'aquesta sèrie vaig decidir fer el mateix que la protagonista i així potser alguna noia que estigui llegint aquest bloc i es troba en aquestes condicions o semblants a les meves els pot servir d'ajuda.
