Diumenge per la tarda i encara he de fer els deures de matemàtiques i de física però I can!
Com ja vaig dir a l'entrada anterior aquest cap de setmana era carnaval al meu poble. I ho vaig fer, em vaig obrir a 3 amigues que es van quedar a casa meva i em van entendre perfectament, a elles els passa gairebé el mateix a vegades, vam pensar que a part dels nostres problemes estem molt estressades amb l' institut.
El que venia a explicar-vos era que he seguit els vostres consells i m'han anat bé, suposo, el primer va ser obrir-me a les amigues i el segon va ser sortir de festa i oblidar-me de tot, la meva única preocupació era no caure del tacons que portava o no matar-me mentre saltava per mig de la pista. La nit va ser increïble! Vaig començar a parlar amb un amic en comú de les amigues, que va a dos cursos més que nosaltres amb el qual mai havia parlat i realment em va ajudar molt, semblarà mentida però si, va anar al noi que m'agrada i li va dir el que jo sentia, ell li va dir que jo també li agrado una mica i ell va proposar que parléssim a veure que passava però ell és massa tímid i deia que no podia parlar perquè li feia massa vergonya.
Ara que us he explicat una mica el que va passar, us vinc a demanar ajuda. Vosaltres intentaríeu parlar amb el noi encara que a ell li costi, és a dir donar vosaltres el primer pas o passar d'ell i si vol parlar amb mi per ''intentar'' a veure com sortiria que vingui ell a buscar-me a mi?
Ho he parlat amb gent i alguns em diuen que vagi darrere i altres que passi d'ell que hi han molts més nois al món.
diumenge, 9 de març del 2014
Hola maca, soc seguidora teva:)
ResponEliminaGràcies!
EliminaTIO QUE PASSA CON EL MUNDO? TODO DIOHS HAZIENDO BLOGS MIERDA.. PAH ESO ESCRIBES UN DIARIO.
ResponEliminaNingú t'ha obligat a mirar-lo...
EliminaOpinoo igual que l'ha de dalt... apart, no em crec que sigui veritat...
ResponEliminaPERÒ HEE QUE SI ET SENTS MILLOR INVENTANT LA TEVA VIDA... ALLA TU!
Si clar, m'invento que estic depressiva per donar pena, saps el que es sentir-te una merda, que no li importes a ningú plorar per la mínima cosa, tots els problemes que tinc a casa i tots els complexes que tinc? No doncs calla siusplau Saps que es haver de prendre 2 antidepressius al dia i vitamines per a no estar tirada com una ànima en pena? Saps que és que t'agafin atacs d'ansietat contínuament i que fins i tot el meu pare (que li suda tot) es preocupes per mi pensant que podria ser algun problema de cor i pogués morir? Doncs calleu-vos una mica la boca, que si jo pogués triar la vida que tindre seria una vida perfecta.
EliminaFlipo amb els comentaris.... TT jo també sóc seguidora teva. I et vaig escriure un text enorme, però no es va publicar i com era super tard he esperat fins que publiquis alguna cosa més.
ResponEliminaJo tinc 17 anys i també sóc una noia que es deprimeix molt fàcilment. Vaig patir la meva depressió més dura als 15 anys. I ara ja estic força millor. Tot i que també fa poc que sé que tinc un trastorn psicòlogic (diferent al teu)
A mi el que més m'ha serit és anar al psicòleg, (en el meu cas una dona jeje) sempre m'ha fet por i ho he volgut evitar, però desde que hi vaig he notat molts més canvis faborables. Tot i això et diré que no és fàcil, ho passo malament anant, però noto que cada vegada les sessions són millors. Jo et recomano que o intentis, no hi perds res i t'asseguro que alguna cosa guanyaràs, només has de donar el primer pas.
Sobre el noi doncs felicitats! Què bé que li molis al noi que et mola. Sincerament, jo opino que en aquests casos no hi ha una decisió correcte o incorrecte, i és una decisió que l'has de prendre tu i no els altres.
En el meu cas, si jo fos tu no dubtaria en apropar-me a ell si és el noi que m'agrada tot i que ho faria lentament perquè sóc molt insegura.
Però no et puc dir el que has de fer ^^
Espero que tot vagi bé i ànims amb tot!! :))
Jo fa dos anys no tenia ganes d'aixecar-me ni de fer res, i fixa't tot el que he canviat. La vida és dura, però només n'hi ha aquesta i hem de seguir endavant.
(sento el meu rollazooo etern...és que quan veig algú que no està bé començo a parlar moltíssim :') t'envio una abraçada psicològica) soort amb tot, seguiré comentant!!
La gent que s'avorreix massa a casa seva... M'esteu convençent crec que aniré però a la del institut que hi ha com a més confiança ja que és una profe que tenia abans, per provar...
EliminaRespecte al noi no sé encara que faré, demà suposo que intentaré parlar amb ell a veure si s'atreveix a parlar-me.
Mersi per tot! Els que em feu uns ''rollazos'' com tu dius a mi m'encanteu, és nota que sou gent que també ha passat per això i que m'entren.
Una abraçada molt forta per a tu també!
Hola guapa te començat a seguir avuiii i e començat a lleguir si et sents millor jo tambe tinc complezas amb mi mateixa(no se com s'escriu xD) i iententento no tenirme pero no puc...
ResponEliminaSobre el noi que be no que li molis jo donaria tot perque em pases aixo bueno segeuix darrera d'ell pero si et cansas de esta el seu darrera i no es conseguit ni parlar amb ell dons pasa d'ell ja que hi ha mes en tot aquest mon
p.d: Sorry per les faltes i suda dels que et diuen tot aixo no tenen vida social els pobres
Moltes gràcies!! M'encanteu totes massa, crec que ningú està al 100% agust amb el seu cos.
EliminaAquests pobres que són uns matadets...
Una pregunta ets la Míriam? Esque he estat llegint la teva història i es pareguda a una nena que anava a la meva classe.
ResponEliminaNo, el meu nom és Aida (Hi han moltes aides pel món així que no passa res perquè digui el meu nom)
EliminaRes de deixar-lo córrer! "hi ha molt més nois" quina gran tonteria, Si un noi t'agrada... a per totes! I més en el teu cas que ja el tens pràcticament! Jo he fet bogeries, i ben grosses, per un noi del que porto enamorada un any sencer, ja m'ha descartat com a algo mes que amiga, però no el deixaré anar... Tu no ho fagis quan tens mil possibilitats més que jo!
ResponEliminaGràcies! De debò, demà aniré a parlar amb ell i li diré tot penso fer tot el que sigui necessari per a que sigui meu.
EliminaA mi em pasa semblant amb un noi el meu problema es que no se si l'agrado estic feta un lio. Pero atreveixta ( o com s'escrigui) i fes el primer pas mai se sap anims ;)
ResponEliminaJo abans també pensava que no li molava ni res perquè mai m'havia donat cap senyal però aquest amic li va preguntar i resulta que si, faré el primer pas.
EliminaEl primer noi krk, tu si ta dit aixo parla am ell n li demanis directamen tira canya consell de noi
ResponEliminaCrec que ets el segon noi jajjaa el que passa és que ja fa temps que li tirava la canya i el molt emanat no s'adonava fins ahir que li van dir i té vergonya de parlar amb mi. Però si això m'ho diu un noi m'ho crec i et faré cas.
EliminaSoc un noi i com el del teu cas, soc molt tímid. Als nois com nosaltres (generalitzant) de vegades ens fa fins i tot panic parlar amb una noia. En el meu cas era per les inseguretats, per culpa d'elles m'he penedit un tou de vegades nomès per estar-me callat per por a fotre-la. El meu consell es que si t'agrada, i aparentment també li agrades, no t'ho pensis i al menys prova a veure que passa. Per culpa de les meves inseguretats sempre m'estic preguntant "I si hagués provat...?", encara que hagués sortir malament, al menys ho sabria, però com ni tan sols ho vaig intentar, sempre em quedaré amb el dubte, i potser si ho hagués intentat m'hauria endut una sorpresa i tot. Vaig recapacitar i... per intentar no es perd res :)
ResponEliminaEl que passa és que a mi també em fa molta vergonya parlar amb ell i no sé com fer-ho, però bé em calmaré aniré cap a ell i li explicaré tot. Però em fa molta por tindre com per resposta un no.
EliminaPerò bé, gràcies!
Holins.
ResponEliminaFa n gaire que me fet fan del blog, i per lo q e llegit, tasembles a mi!! To juro, ja que tinc lautoestima moool baixa i per n res ploro, em veig lletja , i per aixo fa n gaire q vaig caure amb anorexia. Pesava 36 kg, i feia 1'55 m, pero am lajuda d la familia i amics, o e pogut superar. Si pots anar a un psicoleg, to recomano, tajuda un munt, to dic per experiencia, fa 2 anys que hi vaig, aixo si, quan fa un temps que hi vas, ho trobes cansat.
Si tens loportunitat de poder xerrar am el noi q tagrada i tens valor, aprofitaho q podeu arribar a ser millors amics o fins i tot novios!!!
PD: mencanta el teu blog, continua aixi guapa, a mes pensa q vals molt i si n aconsegueixes poder sortir am ell, pensa q hi ha molts altres tios bons q potser si q els hi agrades
Moltes gràcies! M'alegro molt que hagis pogut superar l'anorèxia. Intentaré anar.hi a veure que tal, ja aniré publicant una mica el meu progrés.
EliminaHola! Mira el meu consell és que esperis una mica haver si s'apropa ell. I si no ho fa ves tu, perque pot ser és ell qui està esperant que tu fagis el primer pas, no? Aixó de que els nois han de donar el primer pas solament és un dilema, perqué a vegades a ells també els hi agraden els detalls. Sort, anims i ganes que segur que vals molt!
ResponEliminaEll espera que jo faci el primer pas perquè a ell li fa vergonya però no pensa que a mi també me'n fa, però bé, ja l'he obert i li he dit que a veure quan podem parlar.
EliminaGràcies pel consell!
I un entremig? és a dir, acostar-t'hi però sense mostrar clarament els sentiments (a vegades, això espanta una mica). Podeu començar coneixent-vos una mica i donant temps al temps...
ResponEliminaSort i una abraçada!
El que passa és que ja fa molts d'anys que ens coneixem jajaja abans parlàvem i no passava res però d'un temps cap aquí gairebé no em parla, quan ho fa és simpàtic però ja no ve ell a iniciar la conversació.
EliminaHolaaa guapa!! M'agrada molt el teu blog, escrius molt bé.
ResponEliminaSobre el noi, jo de tu parlava amb ell, no sempre han de ser els nois. Segurament si agafa confiança amb tu, es deixarà anar, creu-me.
Per cert, jo també escric un blog, amb entrades que potser et poden interessar!!
Quan vulguis en fas una visita!! ;)
http://ideesadolescents.blogspot.com.es/
Moltes gràcies! El noi ara porta uns dies raro amb mi però bueno...
EliminaAra m'hi passo!!
Per cert ja e comentat la meva opinio po gracies a tu me viciat a awkward merciiii :')
ResponEliminajo tinc 14 anys i peso 42 kg i faig 1,62 o por ahi.... el meu index de massa corporal crec que està a 18,--- estic bé? massa prima?
ResponEliminaNi idea, pots buscar alguna taula per internet, fa temps vaig trobar-ne una però se'm va borra, suposo que guanyar uns quilets no t'anirà malament!
Elimina