*Per començar vull dir-vos que aquest el blog el faig com si fos una espècie de diari. Tot el que escrigui aquí és real. L'únic és que no posaré el meu nom ni el de cap dels personatges dels quals escrigui.*
Doncs ara ja si:
Sóc una noia de 16 anys, visc a un poble de Tarragona,la meva autoestima està en nombres negatius, rondant pel -15 més o menys, la meva felicitat depen del dia però de mitja un 5.
He tret aquesta idea d'escriure un blog explicant el que em passa de la sèrie Awkward, per això el meu títol i nom és així, potser si més endavant agafo confiança amb mi mateixa i amb el món revelo el meu nom o alguna imatge meva. També l'escric perquè deu fer més o menys un mes em van diagnosticar depressió, TOC de perfecció (per a qui no ho sàpiga, trastorn obsessiu compulsiu de la perfecció, si, necessito que tot el que faig sigui perfecte, però com no és així...) i crisis d'ansietat per l'estrès que em produeix el món.I també perquè acumulo tots els problemes que tinc i no els explico a ningú, les meves amigues només saben una quarta part de tot el que sento i un amic em va animar a que escrigués un diari, però em semblava poc ''segur'' (ja, aquest bloc el pot llegir tothom i encara ho és menys) però com que els dos som fans d'aquesta sèrie vaig decidir fer el mateix que la protagonista i així potser alguna noia que estigui llegint aquest bloc i es troba en aquestes condicions o semblants a les meves els pot servir d'ajuda.
dimecres, 5 de març del 2014
Hola desde la Garriga!!! A mi m'encanta Akward! haha bueno nomes dir-te que em sembla una idea molt bona i que sàpigues que ja tens una fan!!
ResponEliminaEspero que funcioni el tema! Ànims presiosa!
Moltes gràcies!
EliminaHoliiis caracoliiiiiis:) Tinc gana. JUASJUAS
EliminaHola! Jo soc de Granollers i tinc 15 anys i em passa lo mateix que a tu. També vaig començar a escriure un diari en línia pero uns nens van descobrir l'adreça web i en un dia tothom va començar a llegir el meu diari i a burlar-se'n, fins i tot les meves ''amigues''.Doncs dir-te que tens una admiradora més!
ResponEliminaPS: A mi tmbe em fascina la sèrie Awkward. :)
Moltes gràcies! Espero que no em pasi el mateix
EliminaHola guapa! jo també tinc aquests problemes... :( i també me'l llegiré! T'animo a continuar, perquè és una cosa que si la continues és maca :) un consell: desfoga't, escriu sempre amb el teu estil filosòfic i... vigila amb les faltes!!!!! Un petò ^^
ResponEliminaMoltes gràcies! Quan tingui més temps ja escriure una mica més, estic fins dalt d'examens
EliminaJo també vaig començar a escriure un diari en el blog i la veritat és que et sents un tipus de "chica invisible" jaja, en el sentit que ella també escriu i tal. De moment m'agrada el que has escrit, segueix així que enganxaràs la teva història a molta gent!
ResponEliminaPetons
Moltes gràcies!! M'encanta la sèrie
Eliminaa partir de quina edat pots tenir blog?
ResponEliminapots tenir blog a partir de l'edat que tu vulguis, només és necessari que tinguis un compte de google (gmail) i ja està
EliminaMolts ánims guapa i estarem aqui, esperant saber com et sents i per aprendre de la teva evolució. Jo també tinc 16 anys, visca!!
ResponEliminaMoltes gràcies a totes!
EliminaSento molt elque et passa :( em sap greu! Continua amb aixo si et fa sentor millor amb tu, lluita contra el que et fa i feliç.
ResponEliminaA mi tambe m'agrada la serie
Moltes gràcies! Si, crec que escriure aquest bloc és el que m'està ajudant ja que em trobo a molta gent com jo i ells m'ajuden a mi i jo intento ajudar-los a ells també, espero que alguns dels consells que els he donat els segueixin...
EliminaHola, bueno jo tambe tinc un blog pero no ho llegeix ningu (0 persones, aixi de clar) i es impresionant com la gent llegeix el teu... No se, ho has ficat a algun lloc com adolescents.cat o algo? M'agradaria que la gent comentes i aixo, no se... Felicitats pel blog i anims!
ResponEliminaio el vaig coneixer pek ho ficava als coments de adolescents.cat. FICA EL BLOG!! hahaha
EliminaT'has de donar a conèixer al principi, després les visites venen soles!
EliminaHola! bueno dir-te que a mi també m'encanta la serie de Awkward i que em sembla molt bona idea lo del bloc. També dir-te que tinc una amiga que també té això del TOC i de veritat que porta uns mesos bastant malament, ja sé que no em coneixes ni jo tampoc gaire a tu però intenta no tancar-te amb els teus propis sentiments perquè no serveix de res i et fa sentir pitjor. Parlo amb l'experiència perquè a mi també hem passa sovint i a vegades el que em va miilor és explicar-li algù a qui no li tinc molta confiança perquè com no em coneix, no em fa vergonya. Bueno desprès de la meva biblia aquí tens una animadora més, ànims!
ResponEliminaMoltes gràcies pel consell! Tindre un TOC no és gens còmode, espero que pugui superar-ho aviat!
EliminaHola, es molt bona idea aixo de escriure un diari, tinc 21 anys i soc de terrassa, tambe tinc depresio i espero de tot cor que ho superis.
ResponEliminaTambe tens un fan mes
Moltes gràcies! Jo també desitjo que la superis, hem de ser fortes!
Eliminaa mi m'agradaria fe run bloc d'aquests m'ho recomanes?? per cert la seria awkward esta finissima perfect ;)
ResponEliminaNo t'ha passat mai que estàs plorant i no saps exactament el perquè?
ResponEliminaQue no tens ni idea de com va començar tot, de quan vas deixar de somriure. Quan vas deixar de ser qui eres. Quan vas deixar de ser forta i que els problemes poguessin amb tu. Es com si ningú sapigués el que t'esta passant ni com remediar-ho ni tan sols tu ho saps, només saps que tens ganes de desaparèixer del mapa, no vols tornar a ser com abans perquè si torna ja res serà igual. Els somriures seràn falsos, els 't'estimo' no els sentiràs com abans i no sabràs com es confia d'algu, perquè te les han fet passar de tant gordes que ja no saps qui diu la veritat i qui no. No saps veure els amics verdaders, no acceptes ni un sol petó de ningú. Però el que més et dol de veritat és, que ningú et mira amb els mateixos ulls desde aquell últim cop que el ''gat et va esgarrapar'' a la família et veuen com un bitxo extrany, com si fosis el causant dels problemes però en veritat no és així, en veritat tu has estat aguantant els teus plors en silenci mentre tenies que somriure sense que ningú s'adonés del que et passava i feies cada maleïda nit a la teva habitació.
La teva ment diu que prou, no pots seguir lluitant. Però hi ha algú allà, des del cel o des d'uns quilòmetres que et xiuxiuegen que segueixis, un cop més, que l'ho bo es fa esperar.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
No ho sé, només tinc 13 anys. Però sóc més madura que persones de 40, perquè com bé diuen, " no se madura con los años, sino con los daños".
Un petó des d'un petit poble prop de Tarragona i lluny de París.