dimarts, 11 de març del 2014
Buf encara no és de nit... que lent que passa a vegades el temps.
Com haureu vist escric un dia si un dia no, però ha coincidit amb que avui tenia visita al metge, així que us explicaré que tal el dia.
Avui no he anat a classe perquè m'he llevat súper suada amb tremolor, com si hagués tingut febre, crec que he tingut un malson i he hagut d'anar al cap del poble, m'han dit que és un procés víric, que en uns dies ja estaré millor i per la tarda he tingut visita amb el neuròleg que em porta aquest tema. He millorat bastant respecte les altres vegades que he anat, suposadament ja no tenia atacs d'ansietat però el TOC i la depressió (bastant més lleu) segueixen allí per això m'ha dit que he de seguir prenent els antidepressius per a no tornar a recaure. El metge s'ha enfadat amb mi una mica perquè diu que no puc tindre un pes tan baix però jo crec que estic bé, peso 55,200 kg, la meva alçada és d'1,68 m i l'index de massa corporal el tinc a 19.2.
Jo estava molt feliç pensant que ja estava a punt de passar tot, quan he arribat a casa he tingut una discussió molt forta amb el meu pare i per culpa d'això m'ha donat un atac d'ansietat molt més fort del que m'havia donat mai de la tensió acumulada m'he fet diversos talls al braç però sense importància, ni tan sols m'han fet mal, només han sigut per ''repartir'' una mica el dolor i poder calmar-me.
La meva mare s'ha enfadat i ha decidit que em portarà a un psicòleg vulgui o no vulgui jo, he hagut d'assentir, ja que un dia d'aquests li anava a demanar que m'hi portés igualment, perquè en tots els vostres comentaris em diuen que és millor que hi vagi que em sentiré molt millor amb mi mateixa i us he fet cas, aniré al psicòleg.
Per acabar només vull dir que moltes gràcies a tots i totes que m'esteu ajudant i espero que aquest bloc pugi servir d'ajuda a altres persones en aquesta situació, animeu-vos i expliqueu-me el vostre problema en un comentari, els llegeixo tots i cada un i també els contesto, intento sempre donar els millors consells però no sempre puc donar-los.
T'ho demano siusplaaau: NO ET TALLIS!! Abans que tallarte desfogat en una altre cosa, no se, com el blog! I que sàpigues que em tens intrigada cada dia per lleguir més sobre la teva vida. Per cert, hi han noticies sobre el noi?
ResponEliminaGràcies, crec que mai més em tallaré. El noi... buff
EliminaHola!! Primer de tot no et desanimis, tots tenim dies dolents però no tots ho són. Sincerament...avui no estic molt d'ànim...:( també ha sigut un dia horrible per mi. I al final he acabat tenint símptomes físics a part de psicològics, com mareig, taticàrdia i sensació d'ofeg. Però opino com la del primer comentari. No et tallis, no val la pena desfogar-se en això. No facis mal al teu cos, és perillós. Jo no sé si t'anirà bé, però quan a mi em passen aquestes coses em dono una dutxa o un bany relaxant i escolto música que m'agrada. Tot i que avui m'ha costat molt no tallar-me sincerament. Però només cal distreure's i se't passa.
ResponEliminaEm sembla molt bé que hagis decidit anar al psicòleg!! Ja veuràs com a la llarga t'ajudarà ^^ A mi ha sigut la primera persona en el món que m'ha entès de veritat.
Sobre el pes jo crec que tampoc és tant baix. Però pujar tres quilets no fa mal a ningú. Tot i això jo també em veig lletja i grassa :')
Per últim volia dir que m'ha agrdat que hagis creat un blog com aquest perquè em serveix per pensar que no estic del tot boja i que hi ha gent a la que li passen coses semblants :))
Vinga ànims amb tot i sobretot no deixis mai de somriure!!
Moltes gràcies, realment aquell dia ho necessitava molt, jo quan m'enfado pego a les parets, sóc idiota... Hauré de començar a fer això del bany relaxant.
EliminaNo et tallis més!!!!!
ResponEliminaSaps k et pots morir?????!!!!!!!!
Si amb el teu pare no hi estas bé, fas una reunió familiar amb tots i llestos, ho intenteu arreglar xo es k sobretot mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai mai més et tallis.
____________________________________________________________________
Ara jo t'explico el meu problema, és bastant xungo xo et demostrarè com de tot t'en pots sortir:
Jo vaig patir una mena de anorexia i bulimia a l'hora, però en secret, sense k ningú m'ajudes. Em deien k estava super super super prima i jo bueno doncs ho aceptava. Però després van apareixre les envejoses quan em van començar a sortir tetes i tal. O sigui tenia cos de top model i no ho dic per xulejar xo es veritat, unes quantes agencies de models m'anaven al derrere, però no em van deixar ser model. Tornant al tema em van començar a dir k la roba no em quedava bé pk estava massa prima, k era anoréxica i coses així, i jo em vaig obsesionar amb el menjar, i menjava i menjava i no m'engreixava xo em vaig començar a veure grassa, i era una cosa molt rar no se, em mira al mirall, em veia molt prima i de cop començava a transformar-me en una bola de grassa, em veia obesa, i vaig passar un mes sense menjar gaire, fent molt d'esport.... Però em vaig adonar k anava sempre cansada i donava una imatge poc sana i vaig tornar, vaig deixar aquesta anorexia i bulimia rara. Em segueixo veient una mica grassa però ara estic molt millor, i me n'he sortit jo sola, nomes jo i el meu cervell.
- - - - - - -----------
- - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - -----------
-------- - - - - - - -
- - - - - - - -----------
Sé que em puc morir si em tallo però va ser molt superficial, apenes va sortir sang, ara només tinc les marques vermelles però en uns dies ja marxaran, sobre el meu pare va ser perquè aquell dia estava molt tensa i com que és idiota i no sap quan parlar-me o no... però ja està tot solucionat.
EliminaSobre la teva bulímia/anorèxia espero que estiguis molt millor i que mai més recaiguis, mai ho he sofert però és dur, o al menys això crec.
Quan escriuras algo nou ??
ResponEliminaEspero que no hagi pasat res dolent!! Posan's al dia com més aviat possible!! Molts petons preciosa!
EliminaTranquils que no m'ha passat res greu!! Gràcies per preocupar-vos per mi.
EliminaEsperu k escriguis més ara tens a la gent intrigada k ya som dia 17 i tik impacient
ResponEliminaSi si, seguiré escrivint!!
EliminaHO SABEN ELS TEUS PARES QUE TENS AQUEST BLOG?
ResponEliminaHo sap la meva mare.
EliminaPer?