Archive for 2014
Divendres 26 de setembre.
Boneees! Últimament sé que tinc el bloc molt abandonat però no hi puc fer res, no tinc gens de temps. Us explico una mica que he fet aquesta setmana.
El dimarts passat vaig començar les classes, aquest any estic fent primer de batxillerat de ciències i realment m'agrada molt de moment. He decidit que aquest any em posaré en serio perquè vull treure bones notes. El dissabte al matí vaig anar al Prat a fer el Movidic 2014, una cosa que fan els monitors de tots els esplais de Catalunya i si, aquest any ja soc monitora (bé, premonitora) jej. Per la tarda vaig anar a Tarragona amb una amiga i la seva família a veure el correfocs i per la nit vam anar al concert de Els Pets a la Plaça de la Font, realment em va encantar, tan com l'actuació d'ells com el bon ambient que hi va haver! Quan va acabar vam anar a veure El Beatles (eren uns que els imitaven, no vaig viatjar al passat).
Aquesta setmana he anat fent, no porto gaire bé això d'aixecar-me tan d'hora... Hi ha dies que m'aixeco a les 5.50 i altres que a les 6.15 però igualment és massa aviat!! Però és perquè he d'agafar un bus a les 7.20 per anar a classe, molt diver tot.
El dia 18 d'octubre aniré a Alcover al concert de Txarango, quines ganes!! Ja que quan vindre a Tarragona no vaig poder anar a veure perquè l'endemà tenia classe.
Ara que ja he resumit una miqueta el que he fet us vull deixar una cançó que m'encanta moltíssim, segur què ja la coneixereu tothom però bueno...
El dimarts passat vaig començar les classes, aquest any estic fent primer de batxillerat de ciències i realment m'agrada molt de moment. He decidit que aquest any em posaré en serio perquè vull treure bones notes. El dissabte al matí vaig anar al Prat a fer el Movidic 2014, una cosa que fan els monitors de tots els esplais de Catalunya i si, aquest any ja soc monitora (bé, premonitora) jej. Per la tarda vaig anar a Tarragona amb una amiga i la seva família a veure el correfocs i per la nit vam anar al concert de Els Pets a la Plaça de la Font, realment em va encantar, tan com l'actuació d'ells com el bon ambient que hi va haver! Quan va acabar vam anar a veure El Beatles (eren uns que els imitaven, no vaig viatjar al passat).
Aquesta setmana he anat fent, no porto gaire bé això d'aixecar-me tan d'hora... Hi ha dies que m'aixeco a les 5.50 i altres que a les 6.15 però igualment és massa aviat!! Però és perquè he d'agafar un bus a les 7.20 per anar a classe, molt diver tot.
El dia 18 d'octubre aniré a Alcover al concert de Txarango, quines ganes!! Ja que quan vindre a Tarragona no vaig poder anar a veure perquè l'endemà tenia classe.
Liebster award + El perquè de no escriure.
He estat nomenada a fer el Liebster award per la Ina Vaci (Pretty Woman, el seu bloc)
Gràcies Ina, l'he descobert gràcies tu i també he descobert algun bloc que m'ha agradat força i m'han semblat molt interessants.
M'ha agradat que haguessis pensat en mi!
Les ''regles'' són: -Donar les gràcies a qui t'ha nomenat. -Respondre les 11 preguntes que t'han fet. -Nomenar 5 o 11 blocs que tinguin menys de 200 subscriptors. -Plantejar 11 preguntes als que han nomenat i fer-los saber que han estat nomenats.
Els meus nomenats són: TOTS ELS QUE VOLGUEU FER-LO PODEU! (Mai m'ha agradat això de triar persones en concret i tampoc sé a qui nomenar)
1. Com et vas animar a escriure un bloc?
A classe d'informàtica n'estàvem fent un i com que necessitava desfogar-me amb algú vaig decidir crear-lo.
2. Què opines del meu?
No l'havia llegit mai, però he estat llegint algunes de les teves entrades i m'ha agradat molt. En algunes coses que he llegit t'assembles força a mi.
3. Què et fa inspirar?
No sé, hi ha dies que tinc ganes d'escriure, de crear però hi ha dies que no.
4. A on escrius?
A la meva habitació o al jardí.
5. El teu major somni o la teva màxima aspiració.
El més somni sempre havia estat ser veterinària, però ara la meva màxima aspiració és treure un 10 a matemàtiques i aconseguir parlar alemany a la perfecció.
6. Quin llibre t'ha aportat més?
El mecanoscrit del segon origen (Manuel de Pedrolo) va ser lectura obligatòria de segon de la ESO i em va encantar.
7. A on t'escaparies si poguessis?
Algun lloc paradisíac o Alemanya o Holanda.
8. Alguna cosa que et penedeixis molt.
Moltes. Haver dit o fet alguna cosa que no devia, fer mal a la gent que m'estima...
9. Prefereixes llibre o pel·lícula?
Depen, si el llibre té versió en pel·lícula doncs la pel·lícula però sinó el llibre, ja que m'agrada imaginar-me les histories que passen en el llibre.
10.Un llibre que tothom es llegeix però tu et resisteixes a llegir-te'l.
Divergente, Els jocs de la fam, Bajo la misma estrella, 50 sombras de Grey...
11. Un llibre que hagis llegit molts cops i mai et canses.
El mecanoscrit del segon origen, Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, La puerta de los tres cerrojos i Buenos dias princesa.
Les 11 preguntes que jo plantejo són:
1. Per què vas decidir crear un bloc?
2. Com vas descobrir el meu bloc?
3. Hi ha alguna cançó que t'ajudi en els moments que estàs malament? Quina és?
4. Has deixat mai un llibre a mitges per què no t'agradava?
5. Una pel·lícula que recomanaries a tothom?
6. Si et diguessin de recomanar alguna cançó o grup de música quin recomanaries?
7. De que t'agradaria treballar en un futur?
8. T'agrada mirar vídeos de youtube?
9. Si la resposta anterior era si, tens algun youtuber preferit?
10. Ets dels que segueix les modes o prefereix passar d'elles?
11. Quina és la teva frase preferida?
________________________________________________________________________
Aquest estiu no he escrit massa bàsicament per pal i perquè no tenia que explicar tampoc, he estat fent el més típic de l'estiu, dormir, sortir amb el amics, anar a festes majors de pobles veïns... També dir-vos que el dimecres 3 una gata que hi havia al meu carrer que estava embarassada, es va posar de part, li van haver de fer la cesària, com a les dones, va fer 8 gatets, 5 que estaven morts i 3 vius, en vam poder regalar 2, però encara ens queda una a casa, si algú que és de Tarragona o Reus la voldria que posi un comentari.
Aquest dimarts va morir una gossa meva, no sé si ho havia explicat o no, però tenia un tumor a la boca i a principis d'estiu la van operar però el dimarts se li va rebentar i ja no es va poder fer res més.
Res, espero que hageu passat molt bon estiu i que la tornada a classe no se us faci massa pesada!
Dijous 7 d'agost.
Bonees! Doncs res, ja sóc aquí! Vaig arribar el dissabte de Barcelona, en teoria només m'havia de quedar fins el dia 27 de juliol però vaig trucar a ma mare i vaig decidir quedar-me una setmana més. M'ho vaig passar molt molt bé.
Quan estava amb la meva tieta anàvem a la platja o a algun centre comercial de per allà, he de dir que em vaig enamorar del Pedralbes Center, oh déu meu la classe què té aquell centre! El dilluns 28 o dimarts 29, no me'n recordo, vaig anar a una festa del final de ramadà, crec que em vaig engreixar un quilo aquell dia, les pastes que bones que eren, que bé que quina aquella dona.
Vaig arribar el dia 2 al migdia perquè per la nit era el carnaval d'estiu de Torredembarra, vaig anar sola amb una amiga, sense conèixer gairebé a ningú, la idea era fer nous amics i prova superada. Va estar 'guay'.
Quan estava amb la meva tieta anàvem a la platja o a algun centre comercial de per allà, he de dir que em vaig enamorar del Pedralbes Center, oh déu meu la classe què té aquell centre! El dilluns 28 o dimarts 29, no me'n recordo, vaig anar a una festa del final de ramadà, crec que em vaig engreixar un quilo aquell dia, les pastes que bones que eren, que bé que quina aquella dona.
Dimarts 22 de juliol.
Booones gent, aquest cap de setmana han sigut les festes del meu poble, m'ho he passat genial i tinc cosetes que explicar-vos!
El dia 12 va haver-hi un sopar i jo vaig anar amb la família (mare, tiets, cosins...) després del sopar va vindre una orquestra però va ser una mica caca perquè estava ma mare allà i no podia fer de les meves ja que les meves amigues aquell dia no van anar-hi, però la part positiva va ser que vaig aprendre a ballar cumbia va ser molt graciós veure'm ajjaja
El dimecres vaig anar a veure la pel·lícula de ''Perdona si te llamo amor'', mare meva que maca, em vaig enamorar molt.
El dijous havia un sopar anomenat la vetlla del drac, (ja que al poble tenim un drac que llença foc i té una història rara ) però no vaig anar ja que anava gent que no em cau massa bé i passava.
El divendres per fi va començar la festa! A la tarda vaig anar a prepara uns jocs tradicionals, va ser molt divertit i seguidament van fer festa de l'escuma. Per la nit vaig anar a sopar amb tres amigues i una amiga anglesa, ja que l'any passat vam fer un intercanvi i una d'elles ha vingut. Després hi havia correfoc i després festa, va vindre l'orquestra Allioli.
Aquella nit en part va ser la millor, la meva millor amiga em va obligar a parlar seriosament amb el que em mola i ell em va portar a un parc que hi ha darrera del lloc on fan la festa i em va dir que jo també li agradava però que ara per ara no vol novia però si vol tindrem com algú molt especial, el demés ja us imagineu. Vaig poder conèixer al Ferran Rull gràcies a un que treballa amb la meva millor amiga, si es que és la millor!
El dia següent, dissabte va tornar haver-hi festa, fins les tres no va començar lo bo, vaig conèixer a un munt de tios ajaja alguns de molt guapos, però no me'n recordo del nom de cap, alguns ja m'han començat ha agregar al facebook, però vaig conèixer a dos que em van caure súper bé. Vaig esperar-me fins les matineres per anar a esmorzar al bar de la mare d'un amic, a mig camí un em va donar un cop als peus i vaig caure do boca al terra primer va ser divertit, fins quan algú em va mirar els genolls i va dir-me: Aida, pots caminar bé? Tens els genolls plens de sang. No vaig ni adonar-me'n. Al mig dia, que era el dia de festa major, vam ballar bastons, no havia dormit gens i tot, anava com un zombie, per la tarda vam tornar a sortir i tornava a ser un zombie perquè jo súper llesta vaig decidir prendre café i després no podia dormir, vam fer sopar i a dormir.
Demà al matí, realment ja avui, marxo a casa la meva àvia, no sé quants dies, ja us explicaré que tal per allà.
El dia 12 va haver-hi un sopar i jo vaig anar amb la família (mare, tiets, cosins...) després del sopar va vindre una orquestra però va ser una mica caca perquè estava ma mare allà i no podia fer de les meves ja que les meves amigues aquell dia no van anar-hi, però la part positiva va ser que vaig aprendre a ballar cumbia va ser molt graciós veure'm ajjaja
El dimecres vaig anar a veure la pel·lícula de ''Perdona si te llamo amor'', mare meva que maca, em vaig enamorar molt.
El dijous havia un sopar anomenat la vetlla del drac, (ja que al poble tenim un drac que llença foc i té una història rara ) però no vaig anar ja que anava gent que no em cau massa bé i passava.
El divendres per fi va començar la festa! A la tarda vaig anar a prepara uns jocs tradicionals, va ser molt divertit i seguidament van fer festa de l'escuma. Per la nit vaig anar a sopar amb tres amigues i una amiga anglesa, ja que l'any passat vam fer un intercanvi i una d'elles ha vingut. Després hi havia correfoc i després festa, va vindre l'orquestra Allioli.
Aquella nit en part va ser la millor, la meva millor amiga em va obligar a parlar seriosament amb el que em mola i ell em va portar a un parc que hi ha darrera del lloc on fan la festa i em va dir que jo també li agradava però que ara per ara no vol novia però si vol tindrem com algú molt especial, el demés ja us imagineu. Vaig poder conèixer al Ferran Rull gràcies a un que treballa amb la meva millor amiga, si es que és la millor!El dia següent, dissabte va tornar haver-hi festa, fins les tres no va començar lo bo, vaig conèixer a un munt de tios ajaja alguns de molt guapos, però no me'n recordo del nom de cap, alguns ja m'han començat ha agregar al facebook, però vaig conèixer a dos que em van caure súper bé. Vaig esperar-me fins les matineres per anar a esmorzar al bar de la mare d'un amic, a mig camí un em va donar un cop als peus i vaig caure do boca al terra primer va ser divertit, fins quan algú em va mirar els genolls i va dir-me: Aida, pots caminar bé? Tens els genolls plens de sang. No vaig ni adonar-me'n. Al mig dia, que era el dia de festa major, vam ballar bastons, no havia dormit gens i tot, anava com un zombie, per la tarda vam tornar a sortir i tornava a ser un zombie perquè jo súper llesta vaig decidir prendre café i després no podia dormir, vam fer sopar i a dormir.
Demà al matí, realment ja avui, marxo a casa la meva àvia, no sé quants dies, ja us explicaré que tal per allà.
Dissabte 12 de juliol.
Aquest dia he estat fent el amb els amics, anar a assajar amb els petits ball de bastons, després amb els adults...
El dissabte passat va començar la festa major del poble, vaig estar una estona amb el noi que m'agrada, del que vaig parlar en la entrada de carnaval, és tan maaaaco! També hi ha un noi que estiueja al meu poble que físicament no m'agrada gens, massa ''cani'' però la seva forma de ser i de tractar-me m'encanta, però és una tonteria.
Bé, pocs haureu llegit l'entrada abans de que la modifiques, en la primera he explicat perquè no em portava bé amb el meu pare, però vaig ser massa cruel, aquell dia estava molt enfada amb ell i quan la vaig escriure em vaig passar sent mala persona, però un comentari d'una seguidora m'ha fet pensar i sí, vaig ser cruel, a vegades sembla que no tinc sentiments, però si que els tinc, tot i que sembla que no i per això ho estic rectificant.
El dissabte passat va començar la festa major del poble, vaig estar una estona amb el noi que m'agrada, del que vaig parlar en la entrada de carnaval, és tan maaaaco! També hi ha un noi que estiueja al meu poble que físicament no m'agrada gens, massa ''cani'' però la seva forma de ser i de tractar-me m'encanta, però és una tonteria.
Bé, pocs haureu llegit l'entrada abans de que la modifiques, en la primera he explicat perquè no em portava bé amb el meu pare, però vaig ser massa cruel, aquell dia estava molt enfada amb ell i quan la vaig escriure em vaig passar sent mala persona, però un comentari d'una seguidora m'ha fet pensar i sí, vaig ser cruel, a vegades sembla que no tinc sentiments, però si que els tinc, tot i que sembla que no i per això ho estic rectificant.Dimarts 1 de juliol.
Si, sé que vaig dir que escriuria més sovint però ha sigut impossible, ho sento de veritat. Per on començar; el viatge.
El dia 9 de juny per la nit vam agafar el vaixell per anar a Roma, com que vam estar tota la nit per dalt a coberta no em vaig marejar, però al matí a l'hora d'anar a dormir ho vaig passar fatal, el dimarts al tard vam arribar a l'hotel, ens vam instal·lar i aquelles coses, el dimecres vam anar a veure Roma. El dijous vam anar al Vaticà, crec que puc dir que som les primeres persones en perdre's en el país més petit del món, jo i 17 més ens vam separar dels profes i uns quants que anaven amb ells i ens van perdre. Per la tarda vam arribar a Florència on vam estar fins divendres a la tarda que vam agafar el vaixell, el dissabte a la nit vam arribar al casa. Ha sigut un viatge que ens ha unit bastant als que vam anar perquè érem pocs.
La dimecres de la setmana següent vam tindre la presentació del treball de recerca, la presentació no ens va sortir massa bé, però com el treball en si tenia un 10 no va importar la veritat.
El divendres vam anar a celebrar el fi de curs al port aventura, crec que les del meu grupet vam ser les que vam poder pujar a tot, som especials ja que la majoria només va poder pujar a dues o tres atraccions, vaig fer uns amics de Castellón molt majors per cert.
El dijous vaig tindre la meva graduació, va ser molt emotiu, ja que portem quatre anys tots junts i hem viscut moltes coses junts, després vam sopar amb els profes i vam fer una festa a la platja, alguns van dormir allà i altres vam anar a casa a dormir i pel matí a buscar les notes i... ja tinc el graduat de l'ESO!
Ahir em vaig passar tot el dia a la platja, des de les onze del matí fins més o menys les vuit de la tarda i res, que semblo una gamba.
Bon estiu a tothom i que gaudiu molt molt molt! Més endavant aniré escrivint i ho faré molt més seguit.
El dia 9 de juny per la nit vam agafar el vaixell per anar a Roma, com que vam estar tota la nit per dalt a coberta no em vaig marejar, però al matí a l'hora d'anar a dormir ho vaig passar fatal, el dimarts al tard vam arribar a l'hotel, ens vam instal·lar i aquelles coses, el dimecres vam anar a veure Roma. El dijous vam anar al Vaticà, crec que puc dir que som les primeres persones en perdre's en el país més petit del món, jo i 17 més ens vam separar dels profes i uns quants que anaven amb ells i ens van perdre. Per la tarda vam arribar a Florència on vam estar fins divendres a la tarda que vam agafar el vaixell, el dissabte a la nit vam arribar al casa. Ha sigut un viatge que ens ha unit bastant als que vam anar perquè érem pocs.
La dimecres de la setmana següent vam tindre la presentació del treball de recerca, la presentació no ens va sortir massa bé, però com el treball en si tenia un 10 no va importar la veritat.
El dijous vaig tindre la meva graduació, va ser molt emotiu, ja que portem quatre anys tots junts i hem viscut moltes coses junts, després vam sopar amb els profes i vam fer una festa a la platja, alguns van dormir allà i altres vam anar a casa a dormir i pel matí a buscar les notes i... ja tinc el graduat de l'ESO!
Ahir em vaig passar tot el dia a la platja, des de les onze del matí fins més o menys les vuit de la tarda i res, que semblo una gamba.
Bon estiu a tothom i que gaudiu molt molt molt! Més endavant aniré escrivint i ho faré molt més seguit.
Diumenge 8 de juny.
Bones! Volia escriure abans, però no he tingut temps. Per fi ja he acabat els exàmens i el curs gairebé. El que volia dir-vos es que demà marxo a Roma i Florència de viatge de fi de curs amb els de la classe, estaré a fora fins dissabte per la nit. I la setmana següent exposicions del treball de recerca.
També volia dir-vos que estic feliç per haver aprovat matemàtiques i química amb bastant bona nota, els demés no els sé, però suposo que no m'hauran anat malament tampoc...
Doncs res, si algú de vosaltres marxa de viatge de fi de curs què s'ho passi súper súper bé, què gaudeixi molt i què vagi tot genial!
Doncs res, si algú de vosaltres marxa de viatge de fi de curs què s'ho passi súper súper bé, què gaudeixi molt i què vagi tot genial!
Dimecres 21 de maig.
Ho sento moltíssim! Fa més d'un mes que no he escrit cap entrada, ho sé. Simplement no he escrit perquè entre exàmens, deures i el treball de recerca vaig de cul i a part que hi ha molts de dies que em fa molt de pal fer qualsevol cosa... En aquest mes la meva vida ha sigut com sempre, no han hagut canvis molt importants. Avui ha passat una cosa a classe que necessitava explicar a algú perquè sinó rebentaré, així que us explicaré la història des del principi.
Quan jo anava a primària era massa sensible i qualsevol cosa em feia plorar. A la meva classe érem només nens amb els que em portava molt bé, però hi havia un que sempre havia d'estar tocant la pera a tothom (es ficava fins i tot amb els seu suposat millor amic) i a mi em deia gat, quan m'ho deia plorava i bla bla, quan vaig començar secundaria vaig pensar aquí gairebé ningú em coneix i no sabran això, però ell veient que em vaig adaptar realment molt bé (estrany en mi, ja que em costa relacionar-me amb la gent) va començar a explicar-li a tots lo del gat i com era obvi ningú li va fer cas. Des de l'any passat que anem a la mateixa classe i a partir d'aquell moment els de la classe em deien gat i aquestes tonteries, però jo ja passava d'ells.
Avui no sé per què he intuït que seria un dia de merda ja que el que s'asseu darrere meu mentre parlàvem m'ha dit que tenia una ''corazonada'' de que alguna cosa passaria i exacte, a classe de castellà la profe ha fet la típica broma de : ''Aqui hay gato encerrado a ver si lo encontráis'' i alguns s'han posat a riure, a mi m'ha sentat fatal, les meves amigues han dit que només ha sigut un broma, però a mi m'ha molestat.
Quan he arribat a casa m'he ficat a plorar, m'ha donat un atac d'ansietat, m'he posat a menjar totes les merdes que he trobat a l'armari de casa i de tant que he menjat he acabat vomitant, quin fàstic. Però res, ja estic bé. Mentre m'estava tranquilitzant m'han donat unes ganes més estranyes de cremar aquells dos idiotes...
Ara què ja m'he desfogat, és el vostre torn. Teniu la necessitat d'explicar alguna cosa què us hagi passat? O simplement ho voleu dir per què us dona la gana? Doncs aquí ho podeu dir, no us jutjarem.
Per últim dir-vos que demà a lo millor faig una entrada explicant que tal la duatló de demà a Vila.Seca a la que vaig amb els del curs, però jo no corro ja que no tinc gens de resistència corrents, sóc súper patètica corrents, estaré cronometrant els temps de la gent.
Quan jo anava a primària era massa sensible i qualsevol cosa em feia plorar. A la meva classe érem només nens amb els que em portava molt bé, però hi havia un que sempre havia d'estar tocant la pera a tothom (es ficava fins i tot amb els seu suposat millor amic) i a mi em deia gat, quan m'ho deia plorava i bla bla, quan vaig començar secundaria vaig pensar aquí gairebé ningú em coneix i no sabran això, però ell veient que em vaig adaptar realment molt bé (estrany en mi, ja que em costa relacionar-me amb la gent) va començar a explicar-li a tots lo del gat i com era obvi ningú li va fer cas. Des de l'any passat que anem a la mateixa classe i a partir d'aquell moment els de la classe em deien gat i aquestes tonteries, però jo ja passava d'ells. Avui no sé per què he intuït que seria un dia de merda ja que el que s'asseu darrere meu mentre parlàvem m'ha dit que tenia una ''corazonada'' de que alguna cosa passaria i exacte, a classe de castellà la profe ha fet la típica broma de : ''Aqui hay gato encerrado a ver si lo encontráis'' i alguns s'han posat a riure, a mi m'ha sentat fatal, les meves amigues han dit que només ha sigut un broma, però a mi m'ha molestat.
Quan he arribat a casa m'he ficat a plorar, m'ha donat un atac d'ansietat, m'he posat a menjar totes les merdes que he trobat a l'armari de casa i de tant que he menjat he acabat vomitant, quin fàstic. Però res, ja estic bé. Mentre m'estava tranquilitzant m'han donat unes ganes més estranyes de cremar aquells dos idiotes...
Ara què ja m'he desfogat, és el vostre torn. Teniu la necessitat d'explicar alguna cosa què us hagi passat? O simplement ho voleu dir per què us dona la gana? Doncs aquí ho podeu dir, no us jutjarem.
Per últim dir-vos que demà a lo millor faig una entrada explicant que tal la duatló de demà a Vila.Seca a la que vaig amb els del curs, però jo no corro ja que no tinc gens de resistència corrents, sóc súper patètica corrents, estaré cronometrant els temps de la gent.
Dissabte 19 d'abril.
Doncs res, dissabte a la tarda. Vaig arribar de les colònies el dijous a la nit però és que estava tan cansada que no vaig ni poder connectar-me des del portàtil. Les colònies han estat fantàstiques, el grup de joves, van anar-hi 6, vam tindre una planta per a nosaltres sols junt els monitors, per si la liavem que els petits no ho sentissin. La nostra planta era súper tenebrosa, donava un mal rotllo... però en els fons era guay. Estàvem allunyats del món, el poble més proper eren 17 km i desconnectats totalment, ja que no hi havia cobertura ni 3g ni res.
Ahir al matí on faig fer res, només desfer la motxilla i descansar, per la tarda vaig anar al passeig de la platja amb uns amics, crec que la gent que els va veure deuria pensar que són subnormals, els tres nois anaven darrere dient coses en plan: ''Conoses a Elsa? Elsapato o Elsacapuntas'' (Sí, ho pronuncien amb s) . Un altre que anava amb la càmera i li feia 300 fotos a tot el que veia. Aquest matí he anat a la hípica de Torredembarra i aquesta tarda el més segur és que em quedi a casa mirant els capítols de ciega a citas que m'he perdut aquests dies.
La foto que us adjunto no té res a veure, però l'he vist a pinterest i m'ha agradat molt i he decidit compartir-la amb tots vosaltres.
Canvis de plantilla.
Com haureu vist, el format del bloc ha canviat. He utilitzat una pàgina que és diu blogger templates i aquesta plantilla em recorda moltíssim a la forma de windows 8 i he hagut de fer una pàgina de facebook i un twitter pel bloc, no els utilitzaré massa, només posaré els links de les noves entrades allà i ja, si algú vol donar m'agrada a la pàgina o seguir el twitter pot!Molt bones vacances a tothom!
Dilluns 7 d'abril.
Fa molt de temps que no escric, el de sempre, deures, treball de recerca, examens... infinitat de coses. De l'espatlla estic molt millor tot i que encara em fa mal quan el moc o faig un moviment una mica brusc.Aquests últims dies no he estat bé, el metge em va dir que podia deixar les pastilles quan volgués que ja estava curada del tot, com és lògic aquell mateix dia les vaig deixar, tot i que a la meva mare no li fa fer gaire gràcia que les deixes.
Ha sigut el pitjor que he pogut fer, m'han tornat els mareigs, el meu estat anímic era un merda, podia estar molt bé i de cop i volta tenir unes ganes immenses de plorar, tot el que em deien m'afectava molt.
Just ara que la només es notaven cicatrius molt finetes dels talls, n'estan sortint de nous...
Bé, ara us explicaré que és el que he fet aquest cap de setmana, el divendres per la nit vam anar d'excursió a l'Alforja. El dissabte vam anar a l'Escola de Música d'Altafulla a fer un taller de gòspel amb el Ramón Escalé (director del cor de gòspel Messengers) va ser molt divertit però una mica més i em quedo sense veu! El diumenge vaig anar amb els meus cosins a fer una bicicletada a Tarragona, va ser esgotadora, però va valdre la pena, ens ho vam passar molt bé tot i que no vam guanyar cap dels premis...
També dir-vos que aquestes vacances de setmana santa marxo de colònies i no sé si podré escriure res des de allà, però m'agradaria fer-ho. El més segur és que a principis de maig si tot va bé comenci a escriure més regularment!!
Dissabte 22 de març.
Doncs res, espero que tothom estigui bé i si teniu algun problema relacionat amb aquest tema podeu deixar un comentari.
Per últim vull desitjar molta sort als meus companys del grup Tekno-Altafulla que demà participen a la gran final espanyola de la FLL (first lego league) que es celebrarà a Barcelona. La FLL és un concurs de robòtica en la qual cada equip ha de muntar un robot i la seva finalitat és complir una sèrie de missions del repte que tenen, que aquest any és la fúria de la natura. Espero haver explicat bé de que tracta perquè realment no tinc massa idea del que han de fer.
Dimarts 18 de març.
Gairebé que ja puc dir bona nit a tothom, des del dimarts passat que no he escrit res, bàsicament ha sigut per falta de temps i falta de coses que pogués explicar-vos.
Tot segueix igual, res ha canviat, bé si, ahir no em vaig poder prendre la medicació i avui he estat amb un mal humor increïble i una mica de desordre emocional però res important. A us explicaré més o menys el que he fet aquesta setmana.
Tot segueix igual, res ha canviat, bé si, ahir no em vaig poder prendre la medicació i avui he estat amb un mal humor increïble i una mica de desordre emocional però res important. A us explicaré més o menys el que he fet aquesta setmana.
El dimecres no me'n recordo de que vaig fer, el dijous estudiar per un examen de física que tenia el divendres, crec que em va anar bastant bé aquest examen, el divendres vaig fer l'examen i el de cada divendres, matemàtiques i després coral, aquell dia també tenia ball de bastons però com que no em trobava gens bé pel refredat vaig decidir no anar-hi. El dissabte vaig anar de fer de monitora de ball de bastons, aquest any a mi i les meves amigues ens ha tocat fer de monitores dels més petits perquè ara només eren dos i clar... Al migdia més o menys les 12 vaig anar a la hípica amb una amiga, vaig dinar amb ella i vam passar la tarda juntes, aquell mateix dia a la nit vam anar a sopar uns quants de la classe a un restaurant que hi ha a Torredembarra molt bo i després a la platja. El diumenge al matí vaig anar amb els meus pares i les meves gosses fins la platja d'Altafulla a uns 6 km de casa caminant, vam estar allà fins a l'hora de dinar, per la tarda va vindre el meu germà amb la meva neboda.
El dilluns, a les tres primeres hores no vaig anar a classe perquè no em trobava bé i estava molt cansada, per la tarda com un dia normal i avui dimarts, doncs res, he anat a classe com sempre i ara deuria d'estar estudiant anglès perquè demà tinc examen, però és que les passives són tan avorrides...
I res, això és el que he estat fent aquests dies.
Us recordeu del noi aquell del qual us vaig parlar fa uns dies no? Li vaig dir de parlar un dia per ''aclarar'' que passa però encara hem de decidir el dia, però com que he estat una mica malalta i preferia no fer-ho en aquest estat, no fos cas que li encomanés...
Dimarts 11 de març.
Buf encara no és de nit... que lent que passa a vegades el temps.
Com haureu vist escric un dia si un dia no, però ha coincidit amb que avui tenia visita al metge, així que us explicaré que tal el dia.
Avui no he anat a classe perquè m'he llevat súper suada amb tremolor, com si hagués tingut febre, crec que he tingut un malson i he hagut d'anar al cap del poble, m'han dit que és un procés víric, que en uns dies ja estaré millor i per la tarda he tingut visita amb el neuròleg que em porta aquest tema. He millorat bastant respecte les altres vegades que he anat, suposadament ja no tenia atacs d'ansietat però el TOC i la depressió (bastant més lleu) segueixen allí per això m'ha dit que he de seguir prenent els antidepressius per a no tornar a recaure. El metge s'ha enfadat amb mi una mica perquè diu que no puc tindre un pes tan baix però jo crec que estic bé, peso 55,200 kg, la meva alçada és d'1,68 m i l'index de massa corporal el tinc a 19.2.
Jo estava molt feliç pensant que ja estava a punt de passar tot, quan he arribat a casa he tingut una discussió molt forta amb el meu pare i per culpa d'això m'ha donat un atac d'ansietat molt més fort del que m'havia donat mai de la tensió acumulada m'he fet diversos talls al braç però sense importància, ni tan sols m'han fet mal, només han sigut per ''repartir'' una mica el dolor i poder calmar-me.
La meva mare s'ha enfadat i ha decidit que em portarà a un psicòleg vulgui o no vulgui jo, he hagut d'assentir, ja que un dia d'aquests li anava a demanar que m'hi portés igualment, perquè en tots els vostres comentaris em diuen que és millor que hi vagi que em sentiré molt millor amb mi mateixa i us he fet cas, aniré al psicòleg.
Per acabar només vull dir que moltes gràcies a tots i totes que m'esteu ajudant i espero que aquest bloc pugi servir d'ajuda a altres persones en aquesta situació, animeu-vos i expliqueu-me el vostre problema en un comentari, els llegeixo tots i cada un i també els contesto, intento sempre donar els millors consells però no sempre puc donar-los.
Diumenge 9 març.
Diumenge per la tarda i encara he de fer els deures de matemàtiques i de física però I can!
Com ja vaig dir a l'entrada anterior aquest cap de setmana era carnaval al meu poble. I ho vaig fer, em vaig obrir a 3 amigues que es van quedar a casa meva i em van entendre perfectament, a elles els passa gairebé el mateix a vegades, vam pensar que a part dels nostres problemes estem molt estressades amb l' institut.
El que venia a explicar-vos era que he seguit els vostres consells i m'han anat bé, suposo, el primer va ser obrir-me a les amigues i el segon va ser sortir de festa i oblidar-me de tot, la meva única preocupació era no caure del tacons que portava o no matar-me mentre saltava per mig de la pista. La nit va ser increïble! Vaig començar a parlar amb un amic en comú de les amigues, que va a dos cursos més que nosaltres amb el qual mai havia parlat i realment em va ajudar molt, semblarà mentida però si, va anar al noi que m'agrada i li va dir el que jo sentia, ell li va dir que jo també li agrado una mica i ell va proposar que parléssim a veure que passava però ell és massa tímid i deia que no podia parlar perquè li feia massa vergonya.
Ara que us he explicat una mica el que va passar, us vinc a demanar ajuda. Vosaltres intentaríeu parlar amb el noi encara que a ell li costi, és a dir donar vosaltres el primer pas o passar d'ell i si vol parlar amb mi per ''intentar'' a veure com sortiria que vingui ell a buscar-me a mi?
Ho he parlat amb gent i alguns em diuen que vagi darrere i altres que passi d'ell que hi han molts més nois al món.
Com ja vaig dir a l'entrada anterior aquest cap de setmana era carnaval al meu poble. I ho vaig fer, em vaig obrir a 3 amigues que es van quedar a casa meva i em van entendre perfectament, a elles els passa gairebé el mateix a vegades, vam pensar que a part dels nostres problemes estem molt estressades amb l' institut.
El que venia a explicar-vos era que he seguit els vostres consells i m'han anat bé, suposo, el primer va ser obrir-me a les amigues i el segon va ser sortir de festa i oblidar-me de tot, la meva única preocupació era no caure del tacons que portava o no matar-me mentre saltava per mig de la pista. La nit va ser increïble! Vaig començar a parlar amb un amic en comú de les amigues, que va a dos cursos més que nosaltres amb el qual mai havia parlat i realment em va ajudar molt, semblarà mentida però si, va anar al noi que m'agrada i li va dir el que jo sentia, ell li va dir que jo també li agrado una mica i ell va proposar que parléssim a veure que passava però ell és massa tímid i deia que no podia parlar perquè li feia massa vergonya.
Ara que us he explicat una mica el que va passar, us vinc a demanar ajuda. Vosaltres intentaríeu parlar amb el noi encara que a ell li costi, és a dir donar vosaltres el primer pas o passar d'ell i si vol parlar amb mi per ''intentar'' a veure com sortiria que vingui ell a buscar-me a mi?
Ho he parlat amb gent i alguns em diuen que vagi darrere i altres que passi d'ell que hi han molts més nois al món.
Com m'ho van detectar?
Per fi divendres, avui em lliuro de les classes particulars de mates i de coral, perquè més tard marxo d'excursió. I demà carnaval al meu poble!!
En l'entrada anterior us vaig explicar el motiu per el que vaig crear quest bloc, en aquesta entrada us explicaré com m'ho van detectar.
~Des de mitjans d'estiu em trobava molt cansada, sense ganes de fer res, l'única cosa que volia fer era entrenar i entrenar (sóc nadadora) i era l'únic que feia a part d'estudiar i quedar algun dia amb el meu grup d'amics. La meva mare em va portar al metge, em van fer una analítica, però tot va sortir perfecte.
A principis de desembre em vaig començar a marejar i no podia respirar molt als matins, quan m'aixecava. Vaig anar al metge em van fer unes proves però tot era correcte, els fets es van tornar a repetir i vaig tornar a anar al metge, em van receptar unes pastilles les quals eren antidepressius em van dir que si en tres setmanes no estava millor tornes a anar-hi. Com que no ho estava ma mare va decidir portar-me al neuròleg després d'estar una estona parlant, vam arribar a la conclusió de que tenia depressió, TOC de perfecció i crisis d'ansietat, tot per un desordre emocional, per els quals m'estic medicant tres cop al dia i sembla que la cosa comença a millorar.
A part d'aquests problemes també tinc molts complexes amb el meu cos, em veig lletja i gorda, per això només volia entrenar i entrenar. M'ha recomanat anar a un psicòleg i parlar, però jo no tinc moltes ganes d'anar-hi i no volen obligar-me a fer res del que no vulgui. ~
Animo a qualsevol noia que es senti així que vagi al metge i que ho par-li amb els seus pares.
En l'entrada anterior us vaig explicar el motiu per el que vaig crear quest bloc, en aquesta entrada us explicaré com m'ho van detectar.
~Des de mitjans d'estiu em trobava molt cansada, sense ganes de fer res, l'única cosa que volia fer era entrenar i entrenar (sóc nadadora) i era l'únic que feia a part d'estudiar i quedar algun dia amb el meu grup d'amics. La meva mare em va portar al metge, em van fer una analítica, però tot va sortir perfecte.
A principis de desembre em vaig començar a marejar i no podia respirar molt als matins, quan m'aixecava. Vaig anar al metge em van fer unes proves però tot era correcte, els fets es van tornar a repetir i vaig tornar a anar al metge, em van receptar unes pastilles les quals eren antidepressius em van dir que si en tres setmanes no estava millor tornes a anar-hi. Com que no ho estava ma mare va decidir portar-me al neuròleg després d'estar una estona parlant, vam arribar a la conclusió de que tenia depressió, TOC de perfecció i crisis d'ansietat, tot per un desordre emocional, per els quals m'estic medicant tres cop al dia i sembla que la cosa comença a millorar.
A part d'aquests problemes també tinc molts complexes amb el meu cos, em veig lletja i gorda, per això només volia entrenar i entrenar. M'ha recomanat anar a un psicòleg i parlar, però jo no tinc moltes ganes d'anar-hi i no volen obligar-me a fer res del que no vulgui. ~
Animo a qualsevol noia que es senti així que vagi al metge i que ho par-li amb els seus pares.
Em presento.
*Per començar vull dir-vos que aquest el blog el faig com si fos una espècie de diari. Tot el que escrigui aquí és real. L'únic és que no posaré el meu nom ni el de cap dels personatges dels quals escrigui.*
Doncs ara ja si:
Sóc una noia de 16 anys, visc a un poble de Tarragona,la meva autoestima està en nombres negatius, rondant pel -15 més o menys, la meva felicitat depen del dia però de mitja un 5. He tret aquesta idea d'escriure un blog explicant el que em passa de la sèrie Awkward, per això el meu títol i nom és així, potser si més endavant agafo confiança amb mi mateixa i amb el món revelo el meu nom o alguna imatge meva. També l'escric perquè deu fer més o menys un mes em van diagnosticar depressió, TOC de perfecció (per a qui no ho sàpiga, trastorn obsessiu compulsiu de la perfecció, si, necessito que tot el que faig sigui perfecte, però com no és així...) i crisis d'ansietat per l'estrès que em produeix el món.I també perquè acumulo tots els problemes que tinc i no els explico a ningú, les meves amigues només saben una quarta part de tot el que sento i un amic em va animar a que escrigués un diari, però em semblava poc ''segur'' (ja, aquest bloc el pot llegir tothom i encara ho és menys) però com que els dos som fans d'aquesta sèrie vaig decidir fer el mateix que la protagonista i així potser alguna noia que estigui llegint aquest bloc i es troba en aquestes condicions o semblants a les meves els pot servir d'ajuda.
Doncs ara ja si:
Sóc una noia de 16 anys, visc a un poble de Tarragona,la meva autoestima està en nombres negatius, rondant pel -15 més o menys, la meva felicitat depen del dia però de mitja un 5. He tret aquesta idea d'escriure un blog explicant el que em passa de la sèrie Awkward, per això el meu títol i nom és així, potser si més endavant agafo confiança amb mi mateixa i amb el món revelo el meu nom o alguna imatge meva. També l'escric perquè deu fer més o menys un mes em van diagnosticar depressió, TOC de perfecció (per a qui no ho sàpiga, trastorn obsessiu compulsiu de la perfecció, si, necessito que tot el que faig sigui perfecte, però com no és així...) i crisis d'ansietat per l'estrès que em produeix el món.I també perquè acumulo tots els problemes que tinc i no els explico a ningú, les meves amigues només saben una quarta part de tot el que sento i un amic em va animar a que escrigués un diari, però em semblava poc ''segur'' (ja, aquest bloc el pot llegir tothom i encara ho és menys) però com que els dos som fans d'aquesta sèrie vaig decidir fer el mateix que la protagonista i així potser alguna noia que estigui llegint aquest bloc i es troba en aquestes condicions o semblants a les meves els pot servir d'ajuda.
